1.1. La interactivitat
1.1.1. Introducció
Diàriament parlem d’interactivitat i de sistemes interactius de manera molt àmplia, però què significa realment que quelcom sigui interactiu? Quins elements ha de tenir un sistema per poder-se considerar que ho és o que no ho és? És probable que aquestes preguntes ja us les hàgiu plantejat en repetides ocasions al llarg del màster. No obstant això, pensem que és important començar aquesta assignatura reflexionant sobre la interacció i la interactivitat i, d’alguna manera, com podem portar a l’extrem i fins i tot desmuntar les definicions existents.
Penseu en els exemples següents: un rellotge de sol, un rellotge d’agulles, un rellotge digital i un smartwatch. De tots aquests, quin o quins considerem que són un sistema interactiu? Tots comparteixen la mateixa funció bàsica de donar l’hora, però com a usuaris ens hi comuniquem de manera diferent. Llavors, quines característiques tenen els que són interactius, que els que no ho són no les tenen? I la resposta no és afegir-hi smart o dir el nom en anglès.
Al llarg d’aquest apartat veureu que fem servir el terme sistema per referir-nos a artefactes o productes interactius. Parlem de sistemes perquè no ens referim a un objecte aïllat sinó a un conjunt d’elements que actuen els uns sobre els altres. Ens fixem doncs en com aquests elements es relacionen entre si i en com responen a les accions de l’usuari.
A continuació veurem algunes definicions i categoritzacions sobre interacció i altres termes que ens faran entendre millor de què parlem i què fa que, tot i compartir la mateixa funció, parlem de sistemes interactius o no.
S’hi inclouran referències a la bibliografia, així que us recomanem que l’hàgiu llegida.
Entre tot el que s’ha escrit sobre interactivitat, trobem moltes descripcions d’aquest concepte. Aquí parlarem de dues en concret per poder enllaçar millor amb altres conceptes que veurem al llarg de l’assignatura.
Comencem per la de Stolterman. Us recomanem que llegiu el seu article, si no ho heu fet, per poder entendre amb profunditat tot allò a què farem referència a continuació.
Stolterman (2017) descriu la interacció com el procés comunicatiu entre un sistema que inclou una ordre o una resposta per part de l’usuari o interactor.
Abans d’entrar en detall, val la pena recalcar que en aquesta definició es fa servir el terme interactor com a sinònim de usuari. És un terme més genèric i menys esbiaixat respecte a un tipus especial de propòsit i circumstància de la interacció.
És important fer èmfasi en el concepte de procés o sèrie d’accions, ja que el mateix autor no acaba la seva definició aquí. En el seu article va un pas més enllà i introdueix el terme interactibilitat per parlar de l’habilitat d’un sistema de ser interactuable. Aquesta propietat és la que permet a un sistema dur a terme el procés de la interacció.
Fent servir la seva definició, parlem d’interactibilitat quan ens referim a la qualitat d’un artefacte o sistema que permet que hi hagi interactivitat. No és el procés sinó la capacitat o el potencial per poder ser interactiu i, per tant, podem parlar de diferents nivells d’interactibilitat.
Així doncs, podem dir que la interacció amb un sistema (procés) és possible gràcies a la interactibilitat (propietat). El concepte d’interactibilitat és molt present en els textos de Stolterman i en fa especial èmfasi per demostrar com aquesta propietat es veu incidida pel disseny. Per facilitar les coses en el context d’aquesta assignatura, ens referirem al procés com a interacció i a la propietat, com a interactivitat.
Si tornem a l’exemple que hem presentat a l’inici, podem veure de clarament a què es refereix. Pensa comparativament quins són els graus d’interactibilitat del rellotge de sol, del d’agulles, del digital i de l’smartwatch. Com veurem més endavant, el grau d’interacció és diferent entre aquests sistemes, però no parlem d’interactivitat quan parlem del rellotge d’agulles. El concepte d’agència és útil per explicar-ho. Les accions tant dels interactors com del sistema es guien per algun aspecte del disseny intern amb l’objectiu d’assolir alguna finalitat.
En altres definicions d’interacció aquesta idea torna a aparèixer.
«A series of related actions between two or more agents where (1) at least one of them is an artificial system that (2) processes its responses according to a behaviour specified by design and (3) takes into account some of the previous actions executed by them.»
Aquestes dues definicions presenten el concepte d’agència com a entitat, com a quelcom que pot realitzar accions. I, de fet, autors com Andrew Pickering la descriuen com un element bàsic de la influència que pot tenir una entitat en el seu entorn. En poques paraules, l’agència tracta de «fer coses al món» (Pickering, 2002).
Quan parlem d’agència, allò que pot dur a terme accions en un sistema artificial (ordinador, telèfon, etc.), ens referim al fet que aquest sistema processa les accions segons un comportament predefinit (programació), que té en consideració el context previ. Això pot servir per obrir qüestions que es vagin reprenent després.
Sense entrar-hi en gaire més detall, us deixem dues definicions més per veure com hi ha elements en comú que tots els autors fan servir quan parlen d’interactivitat.
«A cyclic process in which two active agents alternately (and metaphorically) listen, think, and speak.»
«An expression of the extent that in a given series of communication exchanges, any third (or later) transmission (or message) is related to the degree to which previous exchanges referred to even earlier transmissions.»
Com hem vist, per parlar d’interactivitat i interacció, ens trobem amb moltes definicions que, tot i compartir els elements clau, inclouen matisos. El que és essencial és entendre els elements comuns entre totes dues:
- Que hi ha una comunicació entre un usuari i un sistema.
- Que aquest sistema du a terme accions a partir de les seves accions prèvies o d’ordres o respostes de l’usuari.
- Que hi ha un element d’agència que atribuïm a aquests sistemes i que és el que fa que dugui a terme les accions.
Abans d’avançar, recordem també la diferència entre interacció i interactivitat, els dos conceptes clau d’aquest apartat.
Ens referim a interacció per parlar del procés comunicatiu entre un sistema i un interactor, mentre que el terme interactivitat fa referència a la propietat d’aquest sistema que fa possible que existeixi aquesta comunicació.