2.5. Lectura crítica dels casos d'estudi seleccionats
2.5.3. Casos d’estudi: chatbots especulatius (Her, Zork i AI Dungeon, entre d’altres)
Fins ara hem vist dos casos d’estudi molt concrets, l’objectiu dels quals era satisfer necessitats molt concretes o mantenir converses molt acotades, és a dir, del que anomenem bots productius.
Els casos que veurem a continuació, s’emmarquen dins la idea del disseny especulatiu i crític per presentar experiències que s’allunyen del solucionisme. Si bé són més propers al joc o exploren la relació que podem arribar a establir amb un assistent de veu, cap d’aquests casos busca ajudar-nos en les tasques quotidianes.
Her
Curiosament, el primer cas d’estudi especulatiu també mostra atributs clarament femenins, tot i que tractant-se d’un cas de ficció i molt més avançat, potser les qualitats mencionades anteriorment no s’apliquen tant. En aquest cas, la pel·lícula Her (Spike Jonze, 2014) explica la història de Theodore, un escriptor que adquireix un sistema d’intel·ligència artificial perquè l’ajudi a escriure, però se n’acaba enamorant. Samantha, l’assistent de veu, aprèn i creix a partir de la relació que estableix amb l’usuari, Theodore, i aquest vincle emocional de l’usuari amb el sistema és el que provoca que acabi sorgint amor entre ells.
És evident, que el sistema comparteix aquest vincle de manera diferent a la de l’humà, i el gir de la pel·lícula esdevé el moment en què l’usuari s’adona que Samantha està contínuament i simultàniament parlant i enamorant-se d’altres usuaris.
És aquest el futur de les interfícies de veu? Podem parlar d’un sistema tan obert que permet crear realment converses amb l’usuari. En aquest cas, tot i tractar-se d’un exemple de ficció, Samantha pot portar el control de la conversa i fins i tot interrompre Theodore i, per tant, estem parlant de conversing i no pas d’instructing.
I si és aquest el futur, quines són les implicacions ètiques d’un sistema d’aquestes característiques? Tot i ser una pel·lícula romàntica, un sistema amb aquesta complexitat podria dur-nos a aïllament o a un mal ús.
Creieu que avui en dia podria existir un sistema d’aquest tipus? I si ho creieu, penseu que hi hauria d’haver limitacions quant a la relació usuari-sistema, per evitar vincles emocionals similars als que desenvolupem els humans?
Zork
A l’altre extrem de l’espectre quant a interfícies conversacionals, hi trobem Zork. És un dels primers jocs interactius d’ordinador, publicat el 1977.
S’emmarca dins d’un disseny lúdic i, per tant, ni intenta solucionar cap problema a través de la conversa, ni pretén reflexionar o especular sobre cap punt de vista. Zork està dissenyat i pensat com un joc conversacional en què el jugador entra en un món com un aventurer i, mitjançant ordres i encàrrecs, ha d’anar avançant i retornar al punt d’origen viu i havent trobat tots els tresors per completar cada aventura.
El jugador no està limitat a un cert nombre d’encàrrecs que ha de memoritzar per poder avançar, sinó que pot desenvolupar accions més complexes i sofisticades per dur a terme en el joc. Un dels punts d’interès de Zork és la sofisticació de l’analitzador de text, que no està limitat a frases senzilles «verb+nom», sinó que reconeix preposicions i conjuncions per determinar sintagmes circumstancials que afegeixen capes de detall al joc i a l’acció.
Zork agafa la idea bàsica de l’instructing, ja que funcionalment no s’allunya d’una interfície de línia d’ordres, però utilitza aquesta forma per donar-li un altre contingut i un altre ús. A més, amaga easter eggs: per exemple, si proves de posar «jump» quatre o cinc vegades seguides et retorna respostes amb un punt irònic com veuràs a continuació.
Us animem a què hi jugueu i proveu per vosaltres mateixos fins a on podeu fer arribar la història: http://textadventures.co.uk/games/play/5zyoqrsugeopel3ffhz_vq
Aquests últims anys han aparegut jocs molt similars a Zork, però el que s’hi assembla més potser és AI Dungeon. Aquest joc, al qual es pot jugar des de qualsevol navegador, comparteix el mateix concepte que Zork, però amb algunes diferències. En aquest cas, utilitza intel·ligència artificial i ha estat entrenat en jocs de «tria la teva aventura» per generar respostes complexes a l’input dels usuaris. Pot generar storylines de manera efectiva i il·limitada.
Ara bé, si intentes jugar-hi com jugaries a Zork, veuràs que ignora ordres tan senzilles com «inventari», ja que està dissenyat per a què l’usuari hi interaccioni de tu a tu. D’aquesta manera, tot i ser un joc textual, s’assembla més a un joc col·laboratiu on l’usuari i el programa s’endinsen en una història de temàtica fantàstica, i on poden sorgir resultats d’allò més estranys i on pot arribar a donar la sensació que el programa es riu de tu. Us animem a què hi jugueu i proveu per vosaltres mateixos fins a on podeu fer arribar la història: https://play.aidungeon.io/
A part dels exemples que ja heu vist en aquest apartat, us deixem una llista de bots que estan en actiu. Us han d’animar a explorar opcions i a inspirar-vos per construir la vostra màquina que parli:
- Insomnobot3000: aquest chatbot té l’objectiu de proporcionar a aquells que no poden dormir algú per parlar durant la nit, ja que només està en actiu d’onze de la nit a sis del matí.
- DinnerIdeas: aquest bot et proporciona idees de receptes. El pots programar perquè te n’enviï una al dia, o que et doni receptes basant-se en ingredients que tu li enviïs.
- Mitsuku: és un bot conversacional disponible a diferents plataformes amb qui pots mantenir una conversa sobre qualsevol tema. La curiositat: és un dels chatbots que simula més bé una conversa real amb un humà.
I per acabar, aquí teniu algunes eines de producció de sistemes conversacionals, que podeu explorar lliurement per elaborar el vostre bot.
Tots els exemples que s’han mostrat, així com els conceptes referents a la interacció conversacional, us han d’ajudar a explorar noves opcions, i a reflexionar sobre l’ús d’aquests sistemes en el nostre dia a dia. De la mateixa manera, cal pensar en l’ús de la paraula, en els elements de la conversa i, mitjançant la construcció de la vostra màquina que parla, anar més enllà i oferir noves perspectives.