2.5. Lectura crítica dels casos d'estudi seleccionats
2.5.1. Introducció
En el llibre Designing Bots (Amir Shevat, 2017) es diu textualment que no tots els bots són iguals. No tots tenen la mateixa gamma d’opcions ni comparteixen la mateixa funcionalitat. Entendre que existeixen diferents tipus de bots i quines són les diferents possibilitats, ens fa més capaços de dissenyar el millor sistema possible per a cada cas i ens fa ser més oberts a explorar alternatives.
Per explicar millor les seves diferències, Shevat fa diverses categoritzacions dels bots des de diferents punts de vista: segons el tipus de bot i la seva funcionalitat, així com de les principals plataformes.
Per començar, parla de cinc eixos a partir dels quals es pot definir un bot, i en els quals un bot pot diferir d’un altre:
- personal – team
- super domain – specific
- business – consumer
- voice – text
- bots integrats – nous sistemes
Aquestes divisions són interessants per entendre els diferents trets que pot tenir un bot a simple vista, per exemple si té una funció específica o si busca satisfer qualsevol necessitat; si està integrat en un sistema ja existent o si forma un nou sistema en ell mateix. Tot i que no entrarem en cadascun d’aquests eixos en detall, et recomanem que llegeixis l’apartat per veure’n diferents exemples i per poder entendre millor quins trets té un bot que el diferencien d’un altre.
Seguint amb les categoritzacions, més endavant en el llibre, Shevat fa una definició dels principals casos en què es pot utilitzar un bot. Fer una categorització així pot ser una bona manera de començar a pensar en aspectes de disseny del vostre bot i us pot ajudar a tenir una idea del que ja existeix en aquest camp. Els casos principals definits en el llibre són els següents:
- Conversational commerce: bots que faciliten les compres («Alexa, afegeix paper de vàter a la llista»).
- Bots for business: bots que et connecten amb departaments de recursos humans o de màrqueting i que faciliten la comunicació interdepartamental dels negocis.
- Productivity and coaching: bots enfocats a recordatoris, llistes de tasques i gestió de tasques personals o d’equips.
- Alert/notification bots: alertes de notícies (o quan baixa el preu d’un producte), bots centrats en enviar notificacions i alertes.
- Bots as routers between humans: bots que connecten els usuaris amb altres humans.
- Customer service and FAQ bots: el bot serveix com a primera línia de suport, per a treballadors interns o clients externs.
- Third-party integration bots: integra informació que prové d’altres aplicacions i facilita que l’usuari tingui tota la informació necessària per als seus objectius.
- Games and entertainment bots: bots que exploren noves maneres d’entretenir l’usuari, ja sigui mitjançant jocs o explicant acudits, com l’Alexa.
- Brand bots: bots que intenten crear consciència i compromís amb una marca.
En aquest punt no entrarem en detall a veure les característiques de cadascun d’ells, però us recomanem que feu una lectura del capítol 4 del llibre per entendre bé cada categoria. El que ens interessa d’aquesta categorització és donar un context als diferents casos d’estudi seleccionats. Tot i així, és interessant tenir en compte aquests casos quan desenvolupeu el vostre projecte, però la idea és anar més enllà.
Per això, ara que heu vist aquests eixos, reflexioneu-hi i aneu més enllà. Podríeu elaborar una llista d’aquestes característiques des del punt de vista del disseny especulatiu?
Trieu una d’aquestes categories i penseu de quina manera podríeu subvertir un bot d’aquestes característiques. En podríeu modificar alguns aspectes de manera que oferís un altre punt de vista a la interacció conversacional? Per exemple, podríeu pensar en un bot que, en lloc de facilitar les compres en línia, les dificultés, amb l’objectiu d’estalviar. Cada vegada que volguessis comprar res, el bot et preguntaria si realment ho necessites, o si en lloc de comprar-ho preferiries enviar els diners a un compte d’estalvi.
Com veureu a continuació, sistemes com Alexa entren molt bé dins d’aquesta divisió, ja que podem identificar ràpidament que es tracta d’un bot domèstic. Els casos d’estudi que venen a continuació tracen una línia històrica interessant que parteix d’Eliza, com el primer chatbot, passa per Zork i AI Dungeon com a exemples de jocs textuals, i acaba amb Alexa i el reconeixement de veu.