2.2. El concepte d’agència
En l’apartat anterior hem parlat del concepte d’agència en termes generals i aplicat als objectes interactius. En aquest apartat, el recuperem per aplicar-lo a un altre tipus de sistemes.
Quan parlàvem d’interactivitat, ens referíem a agència com a una entitat, quelcom que pot realitzar accions i que les realitza basant-se en un comportament predefinit i tenint en compte el context previ. Però què determina que un sistema com Alexa tingui agència? Ens contesta quan li parlem i pot realitzar accions a partir de certs paràmetres, però a nivell de composició no es diferencia tant d’objectes com un altaveu convencional. Té agència, doncs, un altaveu convencional?
Quan parlem d’agència és tan important la capacitat d’actuar com que aquesta es manifesti. És a dir, un sistema té agència si a més de tenir la capacitat de realitzar accions, les duu a terme. Si tinguéssim una Alexa que no ens contestés quan li fem preguntes, diríem que no té agència.
Un altre exemple seria el cas d’un bot conversacional sense connexió a internet. Sabem que un bot té aquesta capacitat, però no li podem atribuir aquesta entitat amb capacitat de realitzar accions perquè sense connexió a internet no les podria manifestar.
També és essencial que el sistema realitzi una acció basant-se en un context i en analitzar informació que el portarà a prendre una decisió. Si aquest bot conversacional es dediqués només a resoldre problemes matemàtics, no estaríem parlant d’un sistema amb agència.
Et recomanem que llegeixis detingudament la fitxa d’agència al Design Toolkit, ja que s’hi enumeren, entre d’altres, formes d’aplicació del concepte d’agència així com diferents tipus d’agències, catalogades en funció de la quantitat de dades que s’extrapolen per prendre la decisió que durà a terme l’acció.
En el cas de les interfícies basades en la conversa, aquest concepte és essencial. A mesura que aquestes són més presents en el nostre dia a dia, com a usuaris els acabem atribuint trets de personalitat, o la capacitat de prendre decisions. I és justament perquè tenen agència que els hi podem atribuir.
Com veurem més endavant, això també comporta que intentem comprendre les característiques dels agents basats en normes socials. En aquest apartat, parlarem d’agent quan ens referim als sistemes als quals atribuïm agència.
A continuació, veurem com el fet d’aplicar atributs socials a aquestes tecnologies implica que hi hagi prejudicis que influeixen en l’experiència d’usuari.