5.2. Elements de la interacció en pantalla
5.2.2. Ocultació i visibilitat
Quan parlàvem del cas de les pantalles al microones i una de les idees extretes de l’Interface Manifesto, estàvem introduint un procés provocat pel món digital i que ha canviat la nostra manera d’interactuar amb molts sistemes. Els últims anys hem viscut un període d’ocultació en el qual molts elements físics s’han tornat part d’una interfície gràfica. En el cas del microones, les rodetes que marcaven els minuts o la potència, es tornaven part d’una pantalla o GUI.
Un bon exemple són les càmeres de fotografiar. Hem viscut un procés on les càmeres s’anaven tornant més petites, i on totes les opcions quedaven amagades en menús i submenús, accessibles a través d’una pantalla o alguns botons físics.
Alhora, més recentment, i sobretot amb l’aparició de mòbils amb càmeres de molt bona qualitat, aquestes càmeres compactes han anat desapareixent. De l’ocultació s’ha passat a una visibilitat total, on el que predomina ara són càmeres rèflex. Han desaparegut les càmeres que ocultaven coses, substituïdes pels mòbils i s’han mantingut les càmeres reflex, que ens obliguen a utilitzar altra vegada els botons. Això sí, amb possibilitats de configurar-les des d’una càmera gairebé predigital, a una automatització que ens permeti simplement accionar el botó de tirar la foto i prou.
Penseu en altres exemples que mostrin aquest procés d’ocultació i tornada a una visibilitat. Millora l’experiència d’usuari el fet de tenir la interfície física o visible? O el canvi empitjora l’experiència?
Durant la vostra experiència com a dissenyadors, us haureu trobat un munt de vegades davant de pantalles, havent de dissenyar per a mòbils, ordinadors o tauletes. I, per tant, deveu estar familiaritzats amb els principis, les pautes i els processos per dissenyar per a pantalles.
Aquest apartat no intenta ensenyar-vos com dissenyar, sinó fer-vos reflexionar sobre la vostra feina i el consum que feu de pantalles, així com canviar el vostre punt de vista com a dissenyadors d’interfícies gràfiques.
És un molt bon exercici intentar pensar què hi ha realment darrere les aplicacions que fem servir diàriament. Quan fem scroll a Instagram o Twitter, som conscients realment dels elements que provoquen que vulguem seguir consumint? Les cronologies estan ordenades de manera que apareixen primer els continguts que ens interessen. Quan cliquem m’agrada, a més, li estem dient a l’aplicació quin tipus de contingut ens agrada i, per tant, alimentem la roda de l’addicció.
Penseu què passaria si se’ns mostrés tot el que passa un cop nosaltres comprem alguna cosa a Amazon o quan busquem vols. Si se’ns deixés d’ocultar tota la informació que es guarda de nosaltres i se’ns mostrés tot el que passa darrere d’una simple compra, creieu que tornaríeu a comprar o a usar l’aplicació de la mateixa manera?
Així mateix, què passaria si s’ocultessin tots els elements visuals que ens provoquen addició d’aplicacions com Facebook? Seria interessant veure què en queda realment, de la interfície, quina és la seva importància, i com canviem de comportament si la interfície és subvertida.
En l’àmbit de la subversió d’aplicacions conegudes amb finalitats diferents a les originals, un molt bon exemple és la reapropiació que va fer Domestic Data Streamers de l’aplicació Tinder per a l’exposició «Design Does»: https://designdoes.es/es/love-me-tinder/.
Aquesta instal·lació constava de cinc telèfons mòbils on els usuaris podien explorar lliurement fins a 48 perfils oberts a l’aplicació de cites Tinder. Partia d’un estudi d’usuaris reals per descobrir com una aplicació amb una finalitat molt concreta pot adoptar usos completament diferents. L’objectiu d’aquesta instal·lació era reflexionar sobre la idea que, en productes de gran abast global, es fa una mateixa proposta per a usuaris molt diferents.
Penseu en els exemples mostrats en aquest apartat i busqueu-ne més al vostre entorn. Reflexioneu sobre les aplicacions que feu servir: quin problema intenten solucionar? De quina manera us faciliten la vida? Com us adapteu vosaltres a la tecnologia per dur a terme accions senzilles? I doneu-li la volta. Podríeu pensar en aplicacions com Nest, amb una tecnologia que s’adapti als usuaris? O en aplicacions conegudes sense la interfície que les fa usables actualment?