5.1. Interfícies i pantalles
5.1.3. L’absurd del digital
L’exemple de la rentadora que mencionàvem al principi no és un cas aïllat. Al llarg d’aquest apartat heu pogut comprovar com, en els últims anys sembla haver-se prioritzat una digitalització d’allò que tradicionalment no ho era. Hi ha molts exemples de casos en què s’ha decidit afegir una pantalla a sistemes que normalment no en tenien, i que funcionaven perfectament sense. Això ha comportat, en alguns casos, una dificultat afegida per poder-los utilitzar i, en d’altres, que perdin el sentit i es tornin ridículs.
No entrarem a debatre si aquests casos són útils o no, o si nosaltres els faríem servir. L’objectiu és reflexionar amb una mirada crítica sobre el fet de digitalitzar i afegir interfícies a sistemes que tradicionalment no ho han estat mai. Què canvia ara? Quina necessitat existeix avui en dia que es resolgui afegint una pantalla i una aplicació a una rentadora?
Segurament tots coneixem el joc del Pictionary: un jugador d’un equip dibuixa un terme que només ell coneix, per tal que els membres del seu equip l’endevinin. Fa uns anys, Mattel va començar a comercialitzar una nova versió d’aquest joc, el Pictionary Air. Partia de la mateixa base, que una persona dibuixa amb l’objectiu que els altres endevinin un mot, però en aquest cas el jugador dibuixa a l’aire, i els membres de l’equip han de fer servir una aplicació per veure la il·lustració que apareixerà a la pantalla del mòbil.
A simple vista pot semblar senzill i divertit, però amaga la mateixa complexitat que desbloquejar les portes del cotxe amb una aplicació, quan la versió tradicional del joc ja funciona. Si ho observem amb els principis de Golden Krishna, en el cas del Pictionary Air, en què s’ha prioritzat el fet d’afegir una pantalla en comptes de prioritzar el procés, és l’usuari qui s’adapta a la tecnologia per poder jugar i, clarament, no és una interfície que s’adapti als usuaris, ja que pot amagar molts problemes d’accessibilitat.
El Pictionary Air no és l’únic cas en què s’ha digitalitzat o s’ha afegit una interfície a un sistema tradicionalment analògic. Us en donem alguns exemples a continuació:
- iPotty: un orinal que porta incorporada una pantalla i permet que els nens estiguin entretinguts mentre aprenen a anar al lavabo.
- June Intelligent Oven: un forn intel·ligent que porta incorporada una càmera que detecta el tipus de menjar que hi afegim i que adapta la temperatura i els paràmetres a cada plat. A més, l’usuari pot canviar els paràmetres amb una petita pantalla incorporada al forn.
- Kuvee Wine Bottle: una ampolla de vi connectada per wifi que permet als usuaris llegir tota la informació sobre aquell vi específic a la seva pantalla incorporada i que manté fresca la beguda.
D’exemples com aquests, n’hi ha centenars. Però, com dèiem, no es tracta de criticar-los per la seva utilitat o de plantejar-nos si els utilitzaríem o no. Es tracta d’entendre quin tipus de necessitat solucionen i què aporten per millorar la vida de les persones. Proposen una solució a un problema que no sabíem que teníem? O més aviat afegeixen una capa de tecnologia innecessària? Es podria solucionar sense passar per una interfície o pantalla?
Feu un repàs de les aplicacions o sistemes que heu adoptat o que feu servir en el vostre dia a dia, i penseu què us aporten, quina necessitat us solucionen o com es podrien canviar.