3.4. Interacció de cos sencer
Per tancar aquest apartat i recuperar alguns dels conceptes que has vist fins ara, aquí teniu alguns exemples d’interacció de cos sencer. Com el mateix nom indica, parlem d’interacció de cos sencer per referir-nos a aquell tipus d’experiències en què l’usuari pot veure el seu cos, o parts del cos, dins d’un entorn visual o interactuar amb el seu cos amb objectes virtuals.
Aquest camp concret de la interacció ofereix moltes opcions per experimentar i mostrar noves propostes dins del disseny especulatiu. Aquí en tens alguns exemples.
Un dels pioners en realitzar projectes d’interacció de cos sencer és Myron Krueger, amb projectes com Videoplace del 1975. En aquesta instal·lació, els usuaris veuen a la pantalla representacions de si mateixos i d’altres participants amb qui poden interactuar. Les mides dels participants a la pantalla varien i, per tant, poden interactuar de maneres que seria impossible en el món físic. El canvi d’escala i la juxtaposició entre el participant que apareix més gran i el que apareix més petit, fa emergir sensacions i una relació entre els participants que seria impossible de cap altra manera.
Un altre exemple és el de David Rokeby amb el Very Nervous System. En aquest cas, l’ordinador observa els moviments de l’usuari i els tradueix en música improvisada que relaciona directament amb el tipus de moviment corporal. Això crea una unió entre el cos, l’espai, el so i la tecnologia que ho fa possible.
Un cas més recent és el Mondriaan (Zachary Booth Simpson, 2004), que permet als participants esbossar i editar composicions de l’estil del pintor Piet Mondrian amb el seu cos. Per la simplicitat visual de les obres de Mondrian, és un estil ideal per permetre als usuaris crear composicions amb el seu cos.
I finalment, Transmediale.11 de Büro Achter April, una instal·lació en el context d’una exposició d’art, on els usuaris poden interactuar mitjançant les mans i el cos amb les parets d’una habitació.
Com hem anat dient al llarg de l’apartat, la interacció basada en gestos és, encara avui en dia, bastant incipient. No a nivell de la tecnologia que la fa possible, sinó en relació amb el tipus d’interacció que s’hi pot dur a terme. Però tot i no haver arribat al nivell de reconeixement de matisos que hi comença a haver en la interacció conversacional, encara hi ha molt d’espai de millora i d’experimentació.
Com a dissenyadors, això ens ha de fer reflexionar sobre les possibilitats de la tecnologia i sobre com volem que sigui la interacció gestual d’aquí a uns anys, com podem crear interaccions que vagin més enllà sense deixar de ser intuïtives ni usables per qualsevol persona.