2.3. Idees principals de la interacció basada en la conversa
2.3.1. Introducció
Quan parlem d’interacció basada en veu o en conversa, el que en principi ens podem imaginar és l’acció de parlar «a l’aire», per dirigir-nos a un assistent de veu. Tot i no semblar tan explícit com interactuar amb una pantalla o un objecte, a vegades sí que hi ha una interfície: quadres de text on s’escriu, micròfons o interfícies implícites.
Si ens hi fixem, aquestes interfícies poden entrar dins de dos paradigmes d’interacció que no són gens nous: typing i speech, és a dir, escriure o parlar.
El paradigma del typing és un dels paradigmes tradicionals, extensament utilitzat pels usuaris des dels primers sistemes interactius. Aquest terme fa referència al fet d’escriure alguna cosa per mitjà d’algun tipus de teclat. S’utilitza en editors de text, sistemes operatius, xats o jocs i en assistents de veu.
El paradigma d’interacció speech fa referència a l’acció o habilitat de l’usuari d’interactuar mitjançant la veu amb un sistema digital. L’augment de les interfícies basades en la veu ja és un fet. Ens permeten poder buscar, enviar missatges i fins i tot controlar els nostres dispositius connectats.
Al llarg d’aquest apartat veurem com aquests dos paradigmes s’utilitzen en determinats estils d’interacció i comentarem casos d’estudi concrets que els utilitzen de maneres diferents i amb fins concrets. Alguns per resoldre necessitats molt determinades i d’altres que van més enllà i que, tot i fer servir el mateix estil, introdueixen experiències totalment diferents.