2.1. La conversa
Abans de començar, penseu en les últimes 24 hores de la vostra vida i feu una llista mental de les converses que heu tingut, ja sigui cara a cara, per telèfon, a través d’alguna aplicació de missatgeria. Segurament, la llista que us ha sortit és bastant llarga, oi?
Els éssers humans som socials per naturalesa i la conversa és un dels principals instruments que tenim per socialitzar, és a dir, per ser humans. El desenvolupament de les nostres habilitats conversacionals juga un paper molt important en el nostre desenvolupament com a humans, per transmetre coneixement i crear comunitat.
Per donar context a la importància de la conversa, podem donar un cop d’ull al paper que ha tingut al llarg de la història i ens adonarem realment del valor que ha tingut en diferents cultures.
Començant per la cultura clàssica, no podem parlar de conversa sense passar per Sòcrates i la seva dialèctica. En aquest cas, aquesta forma de diàleg era un mètode cooperatiu, basat a fer-se preguntes i estimular la reflexió i el pensament crític, en el qual la contradicció es veia com un dinamitzador de la conversa.
Aquesta manera de conversar posava el focus justament en saber escoltar els altres, així com en expressar idees de forma lògica, utilitzant el sentit crític i analític sobre un mateix. En aquest sentit, es feia servir la conversa com a mètode d’aprenentatge, per promoure la curiositat i l’esperit crític i fer-se preguntes que anaven més enllà del que era obvi.
La conversa com a metodologia per reflexionar és molt similar a la idea fonamental del disseny especulatiu i crític. Com hem vist, en aquest cas es fa servir el disseny per arribar a nous escenaris que provoquin debat i pensament crític, igual que feien els sofistes amb el diàleg i la conversa.
En resum, la interacció conversacional busca una manera més natural d’interaccionar amb un sistema. Com a dissenyadors d’interacció, el nostre objectiu ha de ser el de dissenyar i construir màquines que parlen i amb les quals podem parlar. Aquest objectiu connecta amb la necessitat que tenim les persones de construir artefactes que imitin el nostre comportament i, com veurem en aquest apartat, hi ha molts aspectes a tenir en compte abans d’arribar a un sistema que satisfaci aquesta necessitat.