1.1. La interactivitat
1.1.2. Sistema passiu, reactiu o interactiu
Com hem vist, hi ha un espectre d’interactivitat en el qual un sistema es pot situar, no és tan senzill com dir que quelcom és interactiu o no ho és. És important fer aquesta distinció perquè com a interactors ens afectarà què n’esperem. No oblidem que l’objectiu principal del disseny d’interacció és el de crear un sistema que satisfaci les necessitats dels usuaris i que, per tant, ha de donar resposta a les seves accions. Però per això hem de poder discernir quins sistemes són interactius i quins no.
Per resoldre el problema de com s’analitzen els sistemes i la divisió entre sistema i subsistema, el filòsof John Haugeland distingeix entre les nocions de sistema, component i interfície, que s’han d’entendre en relació mútua.
Les possibles definicions d’aquests tres termes serien:
- Sistema: sèrie de components i interfícies que serveixen per dur a terme una tasca determinada.
- Component: part del sistema que té una funcionalitat que exerceix autònomament i que es pot intercanviar per una altra que faci una funció equivalent, sense que això alteri el funcionament global del sistema. Allò que passa a dins d’un component, que és de fet sinònim de subsistema, és irrellevant des del punt de vista del sistema que s’analitza.
- Interfície: allò que connecta els components entre si.
L’usuari d’un sistema no ha d’entendre com funciona internament sinó quina relació hi ha entre allò que fa i les respostes que obté. La interfície li ha de proporcionar la informació adequada perquè es pugui fer un model mental correcte de com funciona el sistema. En aquest sentit, podem parlar de caixa negra, ja que que l’usuari veurà les accions d’entrada i les respostes que el sistema produeix, sense interessar-se pel funcionament intern. Entendre què fa sense tenir en compte com ho fa.
Referència original:
«In careful usage, the notions of system, component and interface should all be understood together and in terms of one another. A component is a relatively independent and self-contained portion of a system in the sense that it relevantly interacts with other components only through interfaces between them (and contains no internal interfaces at the same level). An interface is a point of interactive ‘contact’ between components such that the relevant interactions are well-defined, reliable, and relatively simple. A system is a relatively independent and self-contained composite of components interacting at interfaces.»
Una manera d’entendre-ho és distingint entre tres tipus de sistemes. Val a aclarir que parlem de tipus de sistemes des del punt de vista de qui els dissenya i en relació amb la seva resposta, no pas des del punt de vista de qui els utilitza.
- Sistemes passius: són sistemes que no necessiten codificar cap acció; senzillament compleixen una funció i, per tant, les nostres accions sobre ells són directes i sense resposta. Són sistemes passius la majoria d’objectes quotidians que fem servir diàriament. Per exemple, una taula, en el sentit que és un sistema format per una superfície plana i unes potes, o un armari, format per calaixos i portes, frontisses i prestatges. A més, podem justificar que una taula és un sistema perquè se li poden canviar tots els components i seguiria sent una taula.Si bé són sistemes manipulables, no podem dir que responguin a l’usuari. De la mateixa manera, un àbac, per molt complexes que siguin les accions que permet dur a terme, no deixa de ser un sistema passiu, ja que no està dissenyat per respondre o reaccionar a les accions de l’usuari.
- Sistemes reactius: responen a accions dels usuaris, però sempre ho faran de la mateixa manera. Quan pensem en aquests sistemes, hi pensem més en termes de control que no d’interacció. Aquí la clau és el control. Per posar algun exemple: un rellotge analògic seria considerat un sistema reactiu. Hi ha un primer mecanisme de control però respon sempre de la mateixa manera, les busques aniran endavant o enrere. El sistema de llums d’una casa sempre respon igual: els llums s’encenen o s’apaguen. Un botó de comandament del televisor sempre respondrà de la mateixa manera: si es prem el botó 3, sempre canviarà al canal que estigui sintonitzat en tercer lloc.
- Sistemes interactius: processen una resposta abans de respondre a l’acció dels usuaris i poden ser accions molt simples o de gran complexitat. Aquí la clau és la metàfora del diàleg, referint-nos òbviament a la interacció amb el sistema. El rellotge digital i l’smartwatch respondran de manera diferent segons quines siguin les accions de l’usuari i amb relació a les seves accions prèvies. Per exemple, si estàs programant l’alarma o canviant l’hora, o si tens alguna aplicació oberta. O una calculadora, fins i tot mecànica, que donarà resultats (outputs del sistema) diferents segons les accions prèvies de l’usuari.
Aquesta divisió ens ajuda a entendre com interactuem amb els diferents sistemes i quina relació s’estableix entre usuari i ordinador. Reflexioneu sobre el vostre dia a dia, penseu en els sistemes amb els quals interactueu i en altres exemples que responguin a aquesta divisió.